Wu Wei, pictured by tanzi

Wu Wei és un concepte bàsic del taoisme que he acabat traduint com a romandre sense actuar al segon capítol del Dao De Jing. Habitualment l’expressió és traduïda de manera simplificada com a no actuar. La traducció resulta en un significat excessivament passiu, havent de ser matisada amb comentaris detallant que no es tracta d’una mena de passotisme. En el significat original la gràcia està en que l’actuació és precisament no actuar, la qual cosa és diferent a restar-ne al marge sense implicar-se.

En aquest sentit romandre és un verb interessant, donat que indica una acció que consisteix en restar quiet a un lloc, o en sobreviure una acció mantenint les mateixes propietats. Wu Wei és un concepte que d’entrada costa de penetrar en la mentalitat occidental, on és costum que per a aconseguir les coses cal lluitar. El taoisme ofereix un suggeriment: resistir l’impuls gairebé instintiu de perseguir amb esforços allò que busquem romanent sense actuar: si som al lloc adient i en el temps oportú, la fruita madurarà i caurà a les nostres mans.

Això no sempre és senzill.

Sota el firmament qualsevol percep la bellesa de l’acció bella
Així la lletjor també
Qualsevol percep la bondat de l’acció bondadosa
Així la no bondat també
Per això el ser i el no ser mutuament s’engendren
Difícil i fàcil mutuament s’acompleixen
Durable i breu mutuament es delimiten
Superior i inferior mutuament se suporten
Veu i to mutuament concorden
L’abans i el després mutuament se segueixen
Això porta l’home savi a romandre sense actuar en els afers
A actuar sense predicar la seva doctrina
La miríada de coses sorgeix sense explicació
Engendra però del no res
Actua però sense expectació
Acompleix la feina però no reposa
Quan hom mai no reposa
Això comporta la no partença

Anuncis

Pocs dies abans de complir el seu primer anyet, en Míkel va tenir un moment d’inspiració amb la tablet del seu pare.

La cosa va començar amb ell dibuixant una estona, donant-me el llapis, llavors jo canviant gruix i color, i tornem-hi:

En la segona ronda ja vaig deixar-lo tot sol. Després de guixar i colpejar la pantalleta a tort i dret, en Míkel va descobrir el seu propi estil, més auster i cubista:

… i així ens vam entretenir en les primeres hores del diumenge. Si us interessa aquesta escola pictòrica, hi ha més mostres a la galeria d’esboixos.


Inici del Dao De Jing

Avui he reprès la traducció del Dao De Jing (conegut també com a Tao Te Ching) que vaig iniciar (i interrompre) fa uns tres anys, just abans que el meu fill Quimi arribés a aquest món. M’hi he posat amb el primer capítol que, de fet, ja havia traduït (i perdut, gràcies a una estupidesa meva amb l’ordinador).

El Dao que encaixa en un discurs
No és el Dao absolut
El signe que rep un significat
No és el signe absolut
Sense significat, origina el cel i la terra
Dóna significat a totes les criatures, de les quals és mare
Per això l’absoluta manca de desig
Porta a la comprensió de tal meravella
El desig d’abarcar l’absolut
Porta a la concentració en detalls
Aquesta dualitat sembla unitat en l’aparença
Però és dispar en la significància
La unitat és designada per la seva profunditat
La profunditat de la major profunditat
El portal de totes les maravelles

Hi ha alguns capítols més traduïts i disponibles a Viquitexts.

Estic molt content de que a la versió catalana de Wikisource hagin acceptat aquest projecte inusual. No parlo ni entenc el xinès, però porto un temps acumulat de lectures taoistes i hi ha principis i eines que permeten aventurar-se en l’extracció d’un significat. La traducció està oberta a contribucions. Si us interessa, ja ho sabeu.

Recomforta saber que la interpretació del Dao De Jing en el seu xinès primitiu és un repte per als propis xinesos. D’altra banda aquest text ha estat traduït en múltiples ocasions a múltiples idiomes (també en català), incloent un bon percentatge de traduccions de traduccions. Les intencions i interpretacions són múltiples, i les qualitats trobo que també. Tot això anima a començar i, si sóc bon aprenent, completar la traducció.

Per a mi és una bona excusa per a dur l’atenció a temes profunds, fora dels assumptes habituals de feina i família. És un molt bon exercici mental donat que el text és un joc de lògiques i discursos. I també és una bona exercitació del meu català, remarcable fa uns anys quan vivia a Girona i treballava al diari El Punt… però més aviat discret en aquests temps de diàspora permanent.