On seran les velles amistats?

21set07

El 1999 vaig migrar de Barcelona a Londres, i des de llavors cada n anys hi ha hagut una nova migració: Amèrica Llatina, Colònia, Arcos de la Frontera i ara Helsinki. Cada pas ha comportat nous coneguts a la vegada que un (intrínsec?) allunyament de les velles amistats. De fet el salt a Barcelona el 1995 ja va implicar un primer distanciament de la colla d’amics de Girona, l’indret on més anys he viscut després d’haver marxat del Lloret de la meva infància i pubertat.

Em seguiu la pista?

Cada moment té els seus atacs de nostàlgia i cada salt ha tingut els seus segons de dubte i mirada enrera. Al capdavall els humans portem uns quants mil·lenis de sedentarianisme (tret d’excepcions) i suposo que alguna cosa queda, si no a la sang com a mínim a algun espai neuronal. Per acabar-ho d’adobar a la feina cada dos per tres parlem de la web social, les xarxes de coneguts, el peer2peer, Friend Of A Friend…

Darrerament al voltant d’espais com Jaiku o Twitter veus com arreplegar una col·lecció de desenes de people, folks, followers, etc, és relativament senzill. Però tot això em fa només pensar en persones amb qui vaig compartir tant i que en aquests moments no sé ni on són, ni què fan, si els hi va bé, si se’n recorden de mi. Suposo que en bona part m’ho tinc ben merescut, sempre caminant endavant i poques vegades mirant enrere. Sempre oblidant aniversaris dels altres (per a fer justícia me n’oblido del meu també), sempre deixant per demà aquella trucada (per començar: sempre perdent números de telèfon)…

En definitiva, sempre pensant en les meves velles amistats però poques vegades fent alguna cosa realment concreta per a elles, amb elles. Com aquest escrit al meu nou bloc en català, que a saber de què servirà i on arribarà. Com a mínim he exterioritzat i formulat aquest pensament que, vagament, em voltava pel cap des de feia temps.



7 Responses to “On seran les velles amistats?”

  1. Acabo de tenir un atac d’empatia al llegir-te. Vull tornar a casa.

  2. Anava a dir: t’entenc molt bé, encara que la meva ruta hagi estat més de caravana que d’avió, amb salts més petits i, tanmateix, no menys constants. Queda la set del camí; ara que portem quatre anys al mateix lloc i dos a la mateixa casa, notem la polseguera acumulada. I és que, de fet, el que hauria de dir, sobre tot, no és “t’entenc molt bé” sino “m’entenc molt bé”; m’he vist reflectit a les teves paraules com en una fotografia comentada…

  3. 3 Patty

    Feliz cumpleaños!!!!!!!!!!
    Un placer, verte tan feliz…
    Y mi deseo, es que así sigas por siempre
    Un abrazo enorme

  4. Bueno! Si la Patty m’ha trobat gràcies a això llavors aquesta pàgina i el bloc sencer ja ha valgut la pena!!!

    snif snif moltes gràcies!

  5. 5 Ma Angels

    Buscava notícies teves a la xarxa i m’he trobat amb aquest escrit. He de confessar que m’ha recomfortat veure que encara t’enrecordes (ni que sigui molt de tant en tant!) de les velles amistats de Girona, entre les quals crec que m’hi puc comptar. Jo he anat sabent de les teves “migracions” i de la teva vida per mitjà de terceres persones, o sigui que no t’he perdut mai del tot la pista. I ara que em brindes l’oportunitat de dirigir-me personalment a tu, no podia deixar passar l’ocasió. En fi, que només vull saludar-te i desitjar-te el millor en aquesta nova etapa a Helsinki. Espero que alguna vegada que vinguis per aquí puguem retrobar-nos i recordar les belles batalletes dels 20 anys!!!

    Un petonàs!

    Ma. Àngels M.

  6. 6 Roser

    Hola Quim!!!!

    L´última vegada que ens vam veure va ser el 1998 a Barcelona. M´encanta haver-te trobat a la xarxa. Moltes vegades m´he preguntat que seria de tu, per on estaries, i com t´aniria la vida. M´alegro moltissim de que tot et vagi be. Jo no passejo tant com tu, segueixo a Blanes i em va força bé.

    Molts petons!!!!!!!!!!

  7. 7 Francesc Orteu

    Quim,
    encara vius a Londres?
    Si és així voldria contactar amb tu.
    Estic preparant un programa TV3 sobre catalans que viuen a la capital anglesa.
    Coneixes algú que tingu una bona història que explicar.

    Una abraçada
    Orteu


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: