Alliberar Joan Salvat-Papasseit

21gen08

Joan Salvat-PapasseitRemenant més el tema de la cultura catalana empresonada (per organitzacions catalanes) descobreixo una interessant intersecció entre la cronologia d’autors catalanoparlants amb obres en domini públic i el procés de normativització de la llengua catalana impulsat per Pompeu Fabra. Els autors en domini públic són aquells morts fa 80 anys o més, és a dir abans del 1928. La normativització del català modern es va produir en els anys 1912-1918, i la seva implantació real es perllonga durant la dècada dels anys 20. Possiblement la nova gramàtica i ortografia va ser un element més propiciador del trencament generacional d’autors, essent assumida pels joves però no tant per aquells amb trajectòries, obres i estils consolidats en el XIX.

El resultat d’aquesta intersecció és que avui dia la major part dels textos en català disponibles en domini públic tenen una redacció més complicada de mastegar per als nostres ulls. Hi ha d’altres obstacles més enllà de la gramàtica i l’ortografia: els autors pre-fabrians estan principalment relacionats amb la burgesia i l’Església donat que aquests eren els nuclis que podien propiciar una cultura escrita catalana en el XIX. Les temàtiques són en molts casos folklòriques, costumistes, fixades en la història i la tradició. Tot plegat fa que les redaccions, els gèneres i els temes de bona part de la literatura catalana en domini públic no siguin gaire atractius des d’un punt de vista contemporani, o que requereixen un esforç de lectura addicional per a arribar a la seva substància.

La cosa canvia radicalment en només uns anys, amb els autors que moren en els temps de la segona república, la guerra civil i els anys de la postguerra i l’exili. La majoria d’aquests escriptors no només tenen assimilada la gramàtica fabriana nostra de cada cada dia, sinó que el seu context integra ja molts dels pilars mentals del segle XX que ens són familiars encara avui dia, tant en les arts com en la política. Però aquestes obres estan legalment empresonades i haurem d’esperar uns anys fins que arribin al domini públic.

He trobat una excepció (i em pregunto si n’hi haurà més): Joan Salvat-Papasseit. Va tenir la desgràcia de morir de tuberculosi el 1924,  als 30 anys. Poeta avantguardista, escriptor d’un català que ja sona a contemporani, simpatitzant amb la fresca onada d’idees llibertàries i socialistes. És un autor reconegut internacionalment i popularitzat gràcies a cantautors com Joan Manel Serrat que han posat veu i música als seus poemes.

Tota la seva obra publicada es troba ben conservada i és de fàcil obtenció en format imprès. Edicions 62, Ariel i altres editorials l’han reeditat encara en els darrers anys i el Cercle de Lectors va publicar les seves obres completes al 2006 (beneficiant-se probablement del domini públic, i ben fet). Segurament hi ha obres seves digitalment empresonades en servidors d’institucions catalanes i d’accés restringit, subvencionats per tots nosaltres. Algú sap qui té la clau, per demanar-li? Per sort hi ha mestres i estudiants de secundària que s’hi han interessat en ell.

Tot això són bons motius per a dedicar aquest any (i el temps que calgui) en alliberar aquest poeta encara jove.

About these ads


One Response to “Alliberar Joan Salvat-Papasseit”

  1. My relatives every time say that I am wasting my time here at web, but I know I am getting know-how daily by reading thes fastidious content.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: